Reflexió

Educació Infantil.
Els temps canvien i la societat també, per tant l'aula també.
L'aula forma part de la societat, i ha de cnaviar, ja que aquest segle és l'era de les tecnologies.
Els mestres s'han de renovar, ja que els alumnes volen que els eduquin persones competents i amb capacitats.
El mestre ha de saber guiar al alumne, mentre l'educa i l'ensenya, preocupant-se per els seus sentiments, situacions familiars, etç. Involucrant els pares a l'aula, fent que participin...
A l'aula, el mestre ha d'integrar a tots els alumnes, ja que cada vegada venen gent de diverses cultures.
Una altra cosa important en el mestre és el coneixement de les noves tecnologies, ja que cada alumne disposarà d'un portatil, en comptes d'un llibre. La pissarra ara també serà digital, i aquests temes el mestre els ha de dominar, al igual que les llengües. Com a mínim necessita conèixer tres llengües.

Saló de l'ensenyament

Durant la setmana d'activitats extraordinàries, també vaig poder assistir al Saló de L'ensenyament.

Allí vaig poder informar a la gent, i també buscar informació sobre l'educació a les escoles.

El que predomianava a la part on hi anaven els mestres, eren les pissares digitals.

Una realitat que ens abunda, ja que a les escoles, és el que s'està instaurant.

Seminari

En el seminari d'aquest semestre, hem pogut incloure en el nostre seminari, un apartat en el qual podiem incloure activitats personals.
Aquestes activitats personals, consistien en activitats culturals que haviem de fer lliure i individualment, tipus: museus, cine, conferències, espectacles...
per aixó he inclós un dels apartats que he possat al apartat de seminari i que considero importants.

Activitats personals.

En el transcurs del primer semestres me van propossar fer una peregreinació.

Aquesta consistia en anar a Navarra i fer 38 km. caminant, amb gent de l’escola Mater Salvatoris de Lleida i de Madrid.
El divendres 5 de març vam agafar el tren fins a Lleida, on la gent de Lleida ens va venir a buscar amb un autocar. Vam emprendre i vam parar unes hores a Pamplona una estona, on la gent de Lleida se va quedar al Corte Inglés i nosaltres vam anar a visitar una mica a ciutat: la plaça de toros (la foto), l’ajuntament...
Vam tornar a emprendre el viatge fins a Estella, on ens vam quedar a dormir en una classe d’una escola i ens vam trobar amb les noies de Madrid. El dia següent ben d’hora ens vam aixecar, vam realitzar una missa i vam pujar a l¡autocar, que ens va deixar en una carretera des d’on començàvem el camí a peu, i alguna gent portava la verge al coll com en les processons, tot i que més petites. El camí al principi era planet i recte, peró després vam començar apujar a una muntanya fins dalt de tot, on hi havien molins. Cada mitja hora, més o menys feiem parades, on ens explicaven la vida de Sant Francisco Javier, ens feien resar un parenostre i tornàvem a reprendre el viatge amb cinc minuts de silenci. Vam tardar tot el matí en pujar-la, i sol una hora en baixar-la, mentre resàvem un rosari.
Un cop ja vam baixar la muntanya, teníem d’anar caminat fins el poble on havíem de dormir Cáseda. Vam anar a buscar a l’autocar les maletes, i les vam dur al poliesportiu on dormiríem, vam sopar i després vam anar a l’església, on vam fer la reflexió del dia, estant dues hores en pràctic silenci. Després d’aixó, vam anar al poliesportiu a dormir.
El dia següent ben d’hora vam agafar l’autocar i vam a Sangüesa anar al punt on sortia gent de tota Espanya a realitzar 8 kilòmetres de camí fins el Castillo de Javier, fent el Viacrucis.
Un cop allí ens va fer una missa, vam visitar la creu on està penjat Sant Francisco Javier, i vam poder descansar i comprar menjar n unes paradetes que hi havia allí al cantó.
Un cop haver-nos fet fotos i tot, vam despedir-nos de les noies del Mater Salvatoris de Madrid i els de Lleida i Barcelona vam agafar l’autocar i vam anar cap a Zaragoza a visitar La Pilarica, on vam estar una estona i ens vam anar a confesar.
Acte seguit vam tornar a agafar el autocar i ens va deixar a Lleida on ens vam despedir dels companys de Lleida i vam agafar el tren cap aquí a Barcelona.

Conferències extraordinàries

Durant aquest semestre he pogut assistir a una sèrie de conferencies, realitzades al Col·legi Major Universitari La Salle. Entre aquestes conferencies, vaig poder assistir a la del senyor Jordi Pujol, Duran i Lleida, Albert Rivera, Ernest Maragall.
En aquestes conferències, tot i que han sigut de caire més polític també s’han pogut tractar el tema de l’educació, ja que ens influeix a tota la societat. Cadascun ha pogut fer la seva aportació des del seu punt de vista particular.

La fe-Quim Monzó

-Quizá es que no me quieres.
-Te quiero.
-¿Cómo lo sabes?
-No lo sé. Lo siento. Lo noto.
-¿Cómo puedes estar tan seguro de que lo que notas es que me quieres y no otra cosa?
-Te quiero porque eres diferente a todas las mujeres que he conocido en mi vida. Te quiero como nunca he querido a nadie, y como nunca podré querer. Te quiero más que a mí mismo. Por ti daría mi vida, me dejaría despellejar vivo, permitiría que jugasen con mis ojos como si fuesen canicas. Que me tirasen a un mar de salfumán. Te quiero. Quiero cada pliegue de tu cuerpo. Me basta mirarte a los ojos para ser feliz. En tus pupilas me veo yo, pequeñito.
Ella mueve la cabeza inquieta.
-¿Lo dices de verdad? Oh, Raül, si supiese que me quieres de veras, que te puedo creer, que no te engañas sin saberlo y por lo tanto me engañas a mí... ¿De verdad me quieres?
-Sí. Te quiero como nadie ha sido capaz de querer nunca. Te querría aunque me rechazaras, aunque no quisieras ni verme. Te querría en silencio, a escondidas. Esperaría que salieses del trabajo nada más que para verte de lejos. ¿Cómo es posible que dudes de que te quiero?
-¿Cómo quieres que no dude? ¿Qué prueba tengo, real, de que me quieres? Tú dices que me quieres, sí. Pero son palabras, y las palabras son convenciones. Yo sé que te quiero mucho. Pero ¿cómo puedo tener la certeza de que tú me quieres a mí?
-Mirándome a los ojos. ¿No eres capaz de leer en ellos que te quiero de verdad? Mírame a los ojos. ¿Crees que podrían engañarte? Me decepcionas.
-¿Te decepciono? No será mucho lo que me quieres si te decepcionas por tan poco. ¿Y todavía me preguntas por qué dudo de tu amor?El hombre la mira a los ojos y le coge las manos.
-Te quiero. ¿Me oyes bien? Te q u i e r o.
-Oh, «te quiero», «te quiero»... Es muy fácil decir «te quiero».
-¿Qué quieres que haga? ¿Que me mate para demostrártelo?
-No seas melodramático. No me gusta nada ese tono. Pierdes la paciencia enseguida. Si me quisieras de verdad no la perderías tan fácilmente.
-Yo no pierdo nada. Sólo te pregunto una cosa: ¿qué te demostraría que te quiero?
-No soy yo la que tiene que decirlo. Tiene que salir de ti. Las cosas no son tan fáciles como parecen. -Hace una pausa. Contempla a Raül y suspira-. Quizá sí tendría que creerte.
-¡Pues claro que tienes que creerme!
-Pero ¿por qué? ¿Qué me asegura que no me engañas o, incluso, que tú mismo estás convencido de que me quieres pero en el fondo del fondo, sin tú saberlo, no me quieres de verdad? Bien puede ser que te equivoques. No creo que obres de mala fe. Creo que cuando dices que me quieres es porque lo crees. Pero ¿y si te equivocas? ¿Y si lo que sientes por mí no es amor sino afecto, o algo parecido? ¿Cómo sabes que es amor de verdad?
-Me aturdes.
-Perdona.-Yo lo único que sé es que te quiero y tú me desconciertas con preguntas. Me hartas.
-Quizá es que no me quieres.

Setmana de Sant Jordi

Durant la Setmana de Sant Jordi, a la universitat es van realitzar diverses activitats, com ja són:
El dia de 6 hores seguides de lectura, on alguns alumnes escollits de cada classe, tenien que llegir un text escollit a seminari.
Vam anar a l’auditori on la Carme Riera va fer una conferència. Tot seguit es van repartir els premis de la gent que havia participat al concurs de Sant Jordi.